Només tu pots decidir

Tornes a lluir els vestits
com si la nit hagués robat
el color que duies ahir.
La innocència no t'acompanya
i el seu record dibuixa llàgrimes
que t'esborren la brillantor.
Què no te n'adones?
Conserva el seu record i viu.
Què no m'escoltes?
Agafa el teu vestit més llampant,
riu i oblida les llàgrimes,
decideix viure.
I no em malinterpretis,
ni viure és oblidar,
ni és deixar d'estimar.
Viure és tenir present
que no li agradava la foscor
ni dels teus vestits,
ni dels teus ulls.

Tornes a lluir els vestits
com si la nit hagués robat
el color que duies ahir.
La innocència no t'acompanya
i el seu record dibuixa llàgrimes
que t'esborren la brillantor.
Què no te n'adones?
Conserva el seu record i viu.
Què no m'escoltes?
Agafa el teu vestit més llampant,
riu i oblida les llàgrimes,
decideix viure.
I no em malinterpretis,
ni viure és oblidar,
ni és deixar d'estimar.
Viure és tenir present
que no li agradava la foscor
ni dels teus vestits,
ni dels teus ulls.