Moltes Gràcies
Encara sembla que m'hagi de llevar demà i veure que ho he somiat. Segur que molts penseu que aquest concurs no és gaire important, i objectivament potser no ho és, però per mi ho és molt. Segurament és una de les millors coses que m'ha passat mai. I per què? doncs perquè era el primer cop que em presentava a un concurs i no m'esperava pas el resultat que ha tingut.
Com ja he dit a algunes persones, moltes gràcies a les que em vau acompanyar divendres. I sobretot també, gràcies per aquelles que us ho vau llegir quan us ho vaig demanar. Perquè en aquell moment possiblement el relat o no estava acabat, o en tenia seriosos dubtes sobre el seu contingut. I és per vosaltres que no ha acabat a les escombreries.
Escriure m'ha ajudat molt en certs moments i suposo que no m'he
perdut a mi mateixa perquè he sigut capaç d'expressar les meves idees i sentiments per mitjà de l'escriptura. Fent-ho he descobert que realment m'agrada i que és una de les coses que vull fer a partir d'ara.
Moltes gràcies gent, per llegir-me, de debó que és el millor que
heu fet. Sacrificar 5 o 10 minuts del vostre temps lliure per llegir un relat que no teniu obligació de llegir, diu molt de vosaltres. I ho dic sincerament perquè hi ha gent que no l'ha llegit perquè no ha volgut.
És legítim i no sóc rancuniosa en aquest aspecte. Ja he començat a
donar les gràcies personalment però com encara em queda molta gent
m'anticipo i ho dic per aquí :)
Moltes gràcies.
Per mi va ser un honor que la gent del jurat, gent que considero
importants i alguns certs ídols, se'l llegissin. Per això em vaig
presentar. Suposo que tothom necessita un cert reconeixement encara que els amics i família et llegeixin. Però en cap cas m'imaginava que pogués sortir escollit. I per això crec que us dec un agraïment! Perquè sense els que l'heu llegit no hi ha relat i això ho pensaré sempre!!
Ja ho vaig posar al bloc en el seu moment, quan vaig publicar el relat:
- Els meus personatges van viure en el moment que vosaltres vau llegir la seva història.
Sense això, serien quatre pàgines guardades a un calaix. I sense
les vostres opinions, crítiques i suggerències no l'hauria presentat a
concurs mai.
Per les persones que últimament dubten de la seva capacitat com a
escriptores: endavant, si us plau! de debó que ho feu de conya. Si no
m'agradés, us ho diria. No deixeu d'escriure mai, ok?
La imatge correspon al III Fòrum Contra
Gràcies també a Spock i Neith, els meus amics blocaires!
Sláinte :=)
