Recordo quan em preguntares el motiu pel qual havia deixat d'escriure. Vas insinuar que no m'inspiraves. Això no és cert.
Certeses
Haig de parlar-te del
silenci
d’una cambra buida;
de la quietud
d’una rosa pansida.
És una cançó distorsionada;
versió d’una tonada
en quatre cordes.
Una veu trencada;
quatre notes tortes
en la solitud d’una tarda.
Del
silenci
d’un vespre
damunt la gespa.
De tu
i la teva llum;
d’un gessamí
i el seu perfum.