Vaig
cometre l'error imperdonable d'enamorar-me de les paraules antigues que
avui desperten els teus gestos. Ara, cada cop que les llegeixo et veig;
mans sobre pàgines i llàgrimes per les finestres.
Però vaig decidir no dir res, no fer res. I seguir asseguda cercant-te entre paraules el somriure. Per observar-lo.
Vaig
cometre l'error imperdonable de caure dins el clot del teu somriure. I,
de llavors ençà, hi visc i hi escric. Per conservar-lo, per
protegir-lo, per mantenir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada