Paraules
Aquell vent sí s'endugué les paraules
però el llop encara a la lluna plena
admirat udola mentre la nena
roman pacient encara recordant-les.
Se les endugué
tot esmicolant-les
i tot reduint-les
el temps fugisser.
Les llauraré
i un cop crescudes
les lligaré
i alliberades,
immutables restaran sempre més.
Quan no es pot dormir es fan coses com aquesta. Potser hagués sigut millor haver-me quedat mirant el sostre hehehe...
Data del quatre d'agost de 2007 a les 02.45.
Aquell vent sí s'endugué les paraules
però el llop encara a la lluna plena
admirat udola mentre la nena
roman pacient encara recordant-les.
Se les endugué
tot esmicolant-les
i tot reduint-les
el temps fugisser.
Les llauraré
i un cop crescudes
les lligaré
i alliberades,
immutables restaran sempre més.
Quan no es pot dormir es fan coses com aquesta. Potser hagués sigut millor haver-me quedat mirant el sostre hehehe...
Data del quatre d'agost de 2007 a les 02.45.
3 comentaris:
Les paraules son una de les poques coses que ens queden per sempre.
Un petó.
Veient escrits com aquest fets en res, encara em sento més incapaç d'escriure xDDDDD
Petons!
Les paraules se les portarà el vent, però sempre es poden inmortalizar a una fulla.
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada