diumenge, 25 de novembre del 2007

Concurs Literari

Moltes Gràcies

Encara sembla que m'hagi de llevar demà i veure que ho he somiat. Segur que molts penseu que aquest concurs no és gaire important, i objectivament potser no ho és, però per mi ho és molt. Segurament és una de les millors coses que m'ha passat mai. I per què? doncs perquè era el primer cop que em presentava a un concurs i no m'esperava pas el resultat que ha tingut.

Com ja he dit a algunes persones, moltes gràcies a les que em vau acompanyar divendres. I sobretot també, gràcies per aquelles que us ho vau llegir quan us ho vaig demanar. Perquè en aquell moment possiblement el relat o no estava acabat, o en tenia seriosos dubtes sobre el seu contingut. I és per vosaltres que no ha acabat a les escombreries.

Escriure m'ha ajudat molt en certs moments i suposo que no m'he
perdut a mi mateixa perquè he sigut capaç d'expressar les meves idees i sentiments per mitjà de l'escriptura. Fent-ho he descobert que realment m'agrada i que és una de les coses que vull fer a partir d'ara.

Moltes gràcies gent, per llegir-me, de debó que és el millor que
heu fet. Sacrificar 5 o 10 minuts del vostre temps lliure per llegir un relat que no teniu obligació de llegir, diu molt de vosaltres. I ho dic sincerament perquè hi ha gent que no l'ha llegit perquè no ha volgut.
És legítim i no sóc rancuniosa en aquest aspecte. Ja he començat a
donar les gràcies personalment però com encara em queda molta gent
m'anticipo i ho dic per aquí :)

Moltes gràcies.

Per mi va ser un honor que la gent del jurat, gent que considero
importants i alguns certs ídols, se'l llegissin. Per això em vaig
presentar. Suposo que tothom necessita un cert reconeixement encara que els amics i família et llegeixin. Però en cap cas m'imaginava que pogués sortir escollit. I per això crec que us dec un agraïment! Perquè sense els que l'heu llegit no hi ha relat i això ho pensaré sempre!!

Ja ho vaig posar al bloc en el seu moment, quan vaig publicar el relat:

- Els meus personatges van viure en el moment que vosaltres vau llegir la seva història.

Sense això, serien quatre pàgines guardades a un calaix. I sense
les vostres opinions, crítiques i suggerències no l'hauria presentat a
concurs mai.

Per les persones que últimament dubten de la seva capacitat com a
escriptores: endavant, si us plau! de debó que ho feu de conya. Si no
m'agradés, us ho diria. No deixeu d'escriure mai, ok?

La imatge correspon al III Fòrum Contra la Violència de Gènere que s'ha fet enguany a Barcelona organitzat per la Plataforma Unitària Contra les violències de gènere.

Gràcies també a Spock i Neith, els meus amics blocaires!

'Els Ocells'



Sláinte :=)


3 comentaris:

Pilarll ha dit...

Noia, felicitats, t'acabo de descobrir a través del Racó.
Ets molt bona escrivint, continua.

Anònim ha dit...

Felicitats! Saps q em va aradar desde la primera linea i m'encanta q el teu escrit hai estat reconeut, pq se q t'arada fer aixó, i pq t'ho mereixes, pq estic molt contenta, pq aixó et fa feliç....

Contonua amb aixó, es comença per un petit concurs, no se sap on pot acabar...



san!

Neith ha dit...

Bonica! Ets genial! No deixis d'escriure! El relat és molt bo i es mereixia guanyar! Ja saps que tens tot el meu suport preciosa! ^^ Estic orgullosa de la meva petita padawan... xD