Words, Words, Words.
No tot es pot traduir, no. Sempre hi ha quelcom que es perd en el procés. Fins i tot el millor escriptor pot ésser considerat el pitjor de tots si el traductor té un bri de malícia. I no és cert això? Mai no heu explicat un acudit i heu afegit quelcom del vostre vocabulari que no hi era en l’acudit que us havien explicat? O en veure un quadre, com l’heu explicat sense deixar-vos cap pinzellada? Segur que algun cop heu sigut jutges de les obres que us heu llegit, retallant i retallant aspectes de la trama per compassió al vostre oient o simplement perquè heu posat tant poca atenció a un grapat de línies que ja les havíeu oblidades. I qui no us diu que aquestes línies són les que més va trigar l’escriptor a escriure? Qui no us diu que l’autor va deixar-hi l’ànima en aquell grapat de paraules? Per què considereu les paraules de lady Macbeth més importants que les de Malcom? I per què l’únic que podeu dir de l’Ophelia és que embogí o el seu tràgic final?
Darrerament, sento com si alguna cosa s’hagués perdut en el procés. Ha sigut aquest estiu? El darrer any? No ho sabria dir. Tinc la sensació aquella d’una idea que s’ha difuminat en el meu cervell i no la trobo. Mai us heu sentit d’alguna manera que no sabeu anomenar aquell sentiment? No sabeu la paraula i per més que la cerqueu és inútil. La ment és com una pàgina en blanc. Sí, així em sento ara mateix, com una pàgina en blanc que ha sigut esborrada a corre cuita. Hi queden bocins de llapis en alguns indrets però no són suficientment foscos com per fer-se veure. Malgrat no es vegin, la pàgina ha sigut utilitzada i te n’adones.
Com deia, quelcom s’ha perdut en el procés. I no us pregunteu si he guanyat quelcom? Sí, com l’acudit aquell que us deia, que afegíeu alguna paraula de la vostra collita. És possible. De fet, és tot tant relatiu que fins i tot ara mateix guanyar podria significar el seu antònim. És gràcies a les batalles perdudes que he pogut reflexionar i escriure. Sobretot he pogut escriure. I no és això guanyar? Qui mesurarà si el que he guanyat és equivalent al que he perdut? Com en aquell poema que el poeta dóna gràcies a la seva estimada per haver sigut rebutjat constantment. Gràcies a ella un poeta del segle 20 va poder expressar en versos el seu neguit.
El meu traductor personal ha embogit durant els últims anys. “Limita’t a traduir”, vaig dir-li, “o et perdràs en les meves paraules.” Hauria d’haver insistit més, haver pujat el to, fer-lo autoritari. Potser si m’hagués posat de puntetes mentre ho deia, les meves paraules haurien tingut efecte. Qui sap. La qüestió és que no puc trobar-lo enlloc. I em faríeu un favor d’avisar-me si el trobeu. No és que sigui masoquista, la veritat. Un traductor boig no pot ser bo, oi? I si tradueix malament què? Bé, puc suportar el risc. En qualsevol cas una traducció mal feta es pot modificar millor que allò mai traduït.
Paraules, paraules, paraules.
Darrerament, sento com si alguna cosa s’hagués perdut en el procés. Ha sigut aquest estiu? El darrer any? No ho sabria dir. Tinc la sensació aquella d’una idea que s’ha difuminat en el meu cervell i no la trobo. Mai us heu sentit d’alguna manera que no sabeu anomenar aquell sentiment? No sabeu la paraula i per més que la cerqueu és inútil. La ment és com una pàgina en blanc. Sí, així em sento ara mateix, com una pàgina en blanc que ha sigut esborrada a corre cuita. Hi queden bocins de llapis en alguns indrets però no són suficientment foscos com per fer-se veure. Malgrat no es vegin, la pàgina ha sigut utilitzada i te n’adones.
Com deia, quelcom s’ha perdut en el procés. I no us pregunteu si he guanyat quelcom? Sí, com l’acudit aquell que us deia, que afegíeu alguna paraula de la vostra collita. És possible. De fet, és tot tant relatiu que fins i tot ara mateix guanyar podria significar el seu antònim. És gràcies a les batalles perdudes que he pogut reflexionar i escriure. Sobretot he pogut escriure. I no és això guanyar? Qui mesurarà si el que he guanyat és equivalent al que he perdut? Com en aquell poema que el poeta dóna gràcies a la seva estimada per haver sigut rebutjat constantment. Gràcies a ella un poeta del segle 20 va poder expressar en versos el seu neguit.
El meu traductor personal ha embogit durant els últims anys. “Limita’t a traduir”, vaig dir-li, “o et perdràs en les meves paraules.” Hauria d’haver insistit més, haver pujat el to, fer-lo autoritari. Potser si m’hagués posat de puntetes mentre ho deia, les meves paraules haurien tingut efecte. Qui sap. La qüestió és que no puc trobar-lo enlloc. I em faríeu un favor d’avisar-me si el trobeu. No és que sigui masoquista, la veritat. Un traductor boig no pot ser bo, oi? I si tradueix malament què? Bé, puc suportar el risc. En qualsevol cas una traducció mal feta es pot modificar millor que allò mai traduït.
Paraules, paraules, paraules.
1 comentari:
Oh un text molt xulo, i molt encertat això dels traductors, jo només ho he sapigut veure en el Hobbit i el Senyor dels Anells, perquè potser són dels pocs llibres que m'he llegit més d'una vegada. Tinc una traducció del Hobbit al català, nefasta, i en canvi la del Senyor dels anells jo la trobo magnífica, no sé si mai podré llegir-los en la versió anglesa, però de no haver pogut comparar les dues traduccions potser m'haguès emportat una imatge equivocada de l'autor.
Publica un comentari a l'entrada