Cordes
"What'll you do when you get lonely
And nobody's waiting by your side?"
And nobody's waiting by your side?"
Layla, Eric Clapton.
Ha estat un mes inquiet. Un mes majoritàriament de pluja. Un mes de rutines noves. D'anar amunt i avall. D'obrir el paraigües amb precaució. De saber que el vent vindria de cara. De caminar de pressa. De vigilar el cotxe de l'esquerra. De no trepitjar el bassal de la dreta. De mirar el rellotge amb un gest seriós. De comptar les hores. De no recordar els mesos compartits. De passar pàgina. D'oblidar-te. D'anar fent.
I d'apropar-se a la boca del metro.
Les escales. No rellisquis. Passadissos. Ràpid. El tren. El xiulet. Nervis. Pèrdua. Empipament. Un músic. Una guitarra. Acords. Layla. Clau de fa. Tu. Tu i la teva veu.
Les escales. No rellisquis. Passadissos. Ràpid. El tren. El xiulet. Nervis. Pèrdua. Empipament. Un músic. Una guitarra. Acords. Layla. Clau de fa. Tu. Tu i la teva veu.
2 comentaris:
Trist, però ben escrit. M'agrada quan parles de les emocions d'una forma senzilla i directa, petits detalls que omplen un univers que has viscut i ens el transmets en mots. :)
La meva veu, ara te la puc fer arribar. Quan ja has passat els malavejos d'anar en compte de no perdre el tren de la vida. Estic segur que l'hauràs agafat perquè el tren no torna a passar. Em vaig enterar del teu blog pel racó català preguntant pel tema del trastorn bipolar. He sentit compartir alguns sentiments escrits amb tu i la força vital de l'encant i la feina ben feta. Et seguiré llegint! A part, m'agradaria apropar-me a tu des de la més senzilla intenció que la de compartir moments esquelètics. El meu mail és llwash79@hotmail.com SALUT! Lluís
Publica un comentari a l'entrada