Aquest escrit és el fruit de les vivències i experiències dels últims dos mesos, i de la tristesa i enyor que em produeix haver marxat. Us trobaré a faltar. En especial, aquest escrit va per una persona en concret, de la que he après moltíssim i només en tinc paraules d'agraïment.
El camí de tornada
Sovint, el camins es dilueixen. Això
dóna lloc a una mena de temor carregada d’incertesa. La incertesa del camí de
tornada.
El món que ara deixo és ple d’aparences,
que el fan divergir de la resta. Aparences configurades de luxes i paisatges.
En el camí de tornada, es desfan i aviat restarà només, l’asfalt.
-Si mai he de tornar, aquestes línies
seran el lligam d’ambdós móns.
I me’n duré la brisa, per no oblidar d’on vinc.
I us l’oferiré perquè la feu vostra.-
El món on retorno, el meu, és ple de
desenganys. De lluites passades i recances. Però també de verd amagat i de mar. I
d’esperances. En el camí de tornada, les llauraré per lliurar-les a la meva
gent.
Els camins es dilueixen. A tu, et recordaré sempre. I si mai ens tornem a trobar, et donaré les
gràcies.
2 comentaris:
Una dedicatòria preciosa! :)
Gràcies maca, per llegir-me!!! Aviam quan ens ofereixes un dels teus ja!!
Què en penses de l'escrit, per això?
(ara només em falta que ho llegeixi hehehe però no ho crec, la veritat!)
Publica un comentari a l'entrada