10.445 dies

'To-morrow, and to-morrow, and to-morrow...' 

Macbeth, V-V. 

09.06.1987. 

Una dona és al seu lloc de treball; una botiga, una aula, una oficina. Es sent tancada, atrapada, angoixada. I decideix escriure.

+10.445 dies, ja oficialment matusalènics.

Poso un adhesiu a Viaje a la Alcarria i, després, obro el llibre per comprovar que res, ni tan sols els fulls groguencs del temps, no impedirà catalogar-lo. I l'obro perquè veig el rastre d'uns fulls de quadern quadriculat sortint de la primera pàgina. 

Diu que simulem. I diu que no cal que aguantem tant. I diu que la vida són quatre dies. 

Creus que en 10.445 dies algú em descobrirà parlant de tu als nostres llibres? Es farà un mirall amb les meves paraules? I quines paraules escriuries tu avui si algú en 10.445 dies vingués a descobrir-te? 

I en 10.445 dies, on seran els meus poemes d'ara? Parlaran de tu o dels cabells foscos del rostre difús de la memòria? I tu, hauràs reconegut ja les teves mans entre les línies? I serà la tinta verda amb la que (t')escric avui en 10.445 dies invisible?