I així començà tot...

Hi havia una vegada un regal indecís. Indecís com era es posà nerviós i no sabia quin camí agafar. Creia que si no s'afanyava no arribaria a l'hora establerta. No coneixia exactament quina era aquella hora però no volia arribar tard a la cita.

El pastís no estava encara fet, ni els globus inflats. La taula no estava parada, les cadires no estaven col·locades i cap persona havia aparegut encara.

"Quin camí agafo?", pensà el regal. "Només hi ha dos camins possibles. L'un és curt i veig el final del camí aviat. El vent aquí m'acompanya i el cant dels ocells m'empeny a caminar", va seguir dient mentre rumiava quin camí agafar.

Sí, hi havia una alegre brisa i els arbres lluïen totes les seves fulles. Eren verdes i cap s'atrevia a llençar-se al buit. No era l'hora i elles ho sabien.

Mirà el segon camí i el rostre li va canviar totalment.

"El segon camí és més llarg!", exclamà. El seu rostre expressava terror. El camí era llarg i hi havia quelcom que hipnotitzava. "És més llarg i no puc veure el final! Els arbres han perdut les fulles i el vent bufa impedint avançar com si al final del camí m'esperés quelcom horrible. Els núvols s'estan amuntegant! No esbrino que és el que em volen dir!".

De sobte, es posà neguitós, nerviós i angustiat. "Ja he perdut massa temps! No sé que faig aquí! No arribaré, no arribaré!!"

Decidit, va agafar el primer camí.

"Si agafo aquest camí arribaré més d'hora. Si m'afanyo arribaré aviat a la cita".

Mentre caminava escoltava els ocells cantar. Volia aturar-se però ell sabia que no era possible. Si s'aturava un instant arribaria tard.

I sí, efectivament, arribà d'hora a la cita. Tant d'hora que, com no havia previst, el pastís no estava fet, ni els globus inflats, ni la taula parada, ni les cadires col·locades i cap persona havia aparegut encara.

"He sigut una sorpresa? I per això m'he neguitejat? Doncs a partir d'ara no seré un regal sorpresa mai més! Encara que arribi tard agafaré els camins llargs, siguin quin siguin els vents i els núvols que m'acompanyin. M'aturaré sempre que ho cregui necessari, per observar com les fulles rumien i els ocells canten".

I dit i fet, el regal va decidir no ser un regal sorpresa mai més.

I amb un petit relat comença el meu bloc. És i serà un lloc on els meus sentiments, pensaments i idees es veuran reflexades. No és tinta però és una via més per deixar les idees lliures de prejudicis, de tabús i de qualsevol tipus d'obstacle.
Ara i aquí, once upon a time una història que comença, un camí que agafo i que espero que sigueu moltes i molts els que el compartiu amb mi.