dilluns, 25 de maig del 2009

La meva musa

Escrit el 25 de maig a les 00.42.

La Meva Musa


Uns ulls lluents m'observen des de la cantonada d'aquesta habitació. Sabia que tornaria. Em mira fixament sense fer cap gest, cap senyal. La veig. És menuda, sense veu. Té la cara demacrada. És jove? No. Existeix des dels inicis de la humanitat.

És horrible. No puc mirar-la sense que em produeixi un nus a l'estòmac. No puc afrontar-m'hi.
Quan somriu és encara més devastadora. El seu somriure és la seva salutació de benvinguda. Em diu: 'Ja torno a ser aquí. Sabia que no podies passar gaire temps sense mi.'

L'odio amb totes les meves forces. M'adreça el llapis. 'Escriu o dibuixa. Tu tries'. Alegrament acceptaria el llapis i li clavaria a l'ull. L'esborraria aquest somriure malèfic. Però no puc. I ella ho sap. Sap que no ho faré. Sap que la necessito. És cert. Escric i això em fa veure-la menys horrible, menys maleïda.

'Ets la meva musa?'
'Sí.'
'Quin és el teu nom?'
'Solitud.'

2 comentaris:

Shane ha dit...

La verdad es q no se q decir. Tiene mucha fuerza y eso me gusta, me encnta lo q has escrito, pero no se q comentar, no se....me ha dejado fria pero desde un punto de vista positivo, jejejejejje!

cal que neixin flors a cada instant ha dit...

Molt gran, de veritat. La solitud, aquella companyia tan necessària, però al mateix temps desoladora que et permet retrobar-te amb tu mateix.

Un mai recorda el moment exacte en que ha madurat, perquè suposo que aquesta maduració és gradual i sorgeix a partir de petites històries i d'experiències ben diverses. Però recordo que una de les etapes que m'hi va apropar fou quan vaig superar la recança d'estar sol amb mi mateix. De més petit em ratllava un munt estar sol, sempre intentava quedar amb un o altre i mantenir-me sempre ocupat depenent d'altre gent...i aquesta dependència m'apartava en cert sentit de mi mateix. Ara valoro, gaudeixo i trobo imprescindible certa solitud; amb ella m'aclareixo la ment, em rescata dels compromisos del contracte social i em permet escriure per donar-li cos als meus premsaments.

Per cert encara no havia visitat el teu bloc. Molt xulo.