Paraules, paraules, paraules.

Lord Polonius: [...] What do you read, my lord?

Hamlet: Words, words, words.

Em trobo en un d'aquells dies on allò que impera és la necessitat d'escriure però res no propicia cap esdeveniment catalitzador. No vull considerar aquesta pàgina que se'm presenta, buida i impersonal. Em nego que aquesta sigui part d'aquells llibres que reben amb resignació els prestatges i s'hi aferren durant anys amb l'única esperança de no diluir-se entre l'excreció que el seu autor no va saber gestionar i la dignitat de conservar les seves tapes, dures i immutables. 

La pàgina en blanc es situa al centre de l'escriptori entre llibres i partitures. La miro i s'entorceix girant sobre ella mateixa, com si d'un acordió elàstic es tractés, estenent restes de blancor que d'ella surten. Ara, res no resta d'aquesta blancor; ha cessat del seu color. Ella transmuta i no existeix ja distinció possible entre l'escriptori que suportava el seu pes i ella mateixa.  

Estimo el propòsit de canviar de botiga de material d'escriptori però això suposaria deixar escapar cap moment favorable on la inspiració tingui la condescendència d'aparèixer per la porta. Potser, és ella qui m'ha impulsat cap aquest estat i situació només per tenir-me en el punt de mira d'una càmera oculta. O, potser, són elles sòcies. I jo, no he volgut ferir cap sensibilitat.