M’he trobat desfent-me
del temps a la vora de l’escala
en l’indret on l’aire balanceja
la dignitat d’eternes caigudes.
T’he trobat deslligant
el pal de la vora de l’abisme
lliurant el teu crit a la sirena
bescanvi pel seu cant.
Enfilada a la teva finestra
fa enlairar el teu crit,
distorsió de quatre cordes,
l’antiga sirènida.
L’has trobat estripant
els bressols dels infants que
dels gemecs de cendres
tornen a néixer.
Que coneixes d’on vénen
els crits de la sirena?
I si fa del teu cant
les tonades alegres?
L’he trobat on reposen
tèbies agulles velles
vora les seves dents
d’afilades promeses,
vora la teva pell
de falses proeses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada