dissabte, 29 d’agost del 2015

Més enllà de Matrix




En aquest Matrix també hi ha dues opcions. Aquest cop, però, només una en té pastilla i no sabràs mai quina és l'opció autèntica, la que et duu a la realitat. Totes dues et fan renunciar a ser tu; totes dues et fan titella.

La primera, sense pastilla, et fa reafirmar la teva identitat. Et fa assegurar i cridar al vent que Tu ets algú que el dolor emmascara i empresona. Tu ets algú pre-dolor. Tu ets sense dolor perquè amb dolor deixes d'ésser i deixes l'ésser.

La segona és l'opció pastilla, la que et farà recuperar la teva identitat. La realitat i el Tu que reclamaves serà veritat. Sense dolor tornarà l'ésser i, per tant, tornaràs Tu.

Però no hi ha pitjor evidència que veure't la llengua blava després d'haver-te empassat la pastilla vermella. No tornes a ser Tu i el Tu que et pertanyia no tornarà mai. 


Et situes, ara i escullis l'opció que escullis, en una dimensió paral·lel·la entre Matrix, que et fa oblidar, i la Veritat, que et fa ser lliure. Aquesta dimensió on ara ets, més que mai aquesta és la teva identitat, es configura amb la pitjor part de les dues dimensions: mai no oblides i mai no ets lliure.