Ideal romàntic

SWEETHEART, do not love too long:

I loved long and long,
And grew to be out of fashion
Like an old song.

-W.B. Yeats-

Totes estem lligades a l'ideal romàntic en major o menor mesura. Aquell que fa que aspirem a quelcom similar a la dolçor, els confetis roses i les pomes caramel·litzades, i un home que, en alguns casos,  ens els serveixi en safata sense res a canvi. Ens hi exposen des del bell inici. Passant per indústries cinematogràfiques, on Disney n'és l'exponent màxim, fins a nines que ho tenen tot materialment parlant i no els hi manca, només faltaria, l'altra media naranja.  

Moltes dones s'han dedicat, afectades per aquest ideal i sent-hi conscients, a desfer mites i construir les seves relacions intentant-ne fugir, sovint sense èxit. El que és clar és que aquest encanteri dissimulat per aparences,  paraules amables i l'estabilitat desitjada, no és fàcil de desfer.  

Aquest ideal es contradiu amb el nostre món i la manera en la que està configurat. En aquest món, i digueu-me si trobeu un altre que no compleixi aquesta premissa, no tens espai per somnis. La realitat et demana estar-hi connectada constantment. Els moments de desconnexió produeixen il·lusions que no ens podem permetre. Moltes hi hem deixat les il·lusions i ens han tornat una cadena que ens fa romandre ben enganxades al terra. I, tanmateix, quelcom que no reconec em fa seguir cercant essent conscient d’allò que succeirà. 

Cercant-te he alçat muralles de diferents colors, construïdes amb engrunes dels teus tus diversos i les seves particularitats. Desprenen antigues essències, ara ràncies, i hi pengen pètals pansits amb les espines desgastades.