SWEETHEART, do not love too long:
I loved long and long,
And grew to be out of fashion
Like an old song.
And grew to be out of fashion
Like an old song.
Totes estem lligades a l'ideal romàntic en major o menor
mesura. Aquell que fa que aspirem a quelcom similar a la dolçor, els confetis
roses i les pomes caramel·litzades, i un home que, en alguns casos, ens els
serveixi en safata sense res a canvi. Ens hi exposen des del bell inici.
Passant per indústries cinematogràfiques, on Disney n'és l'exponent màxim, fins
a nines que ho tenen tot materialment parlant i no els hi manca, només
faltaria, l'altra media naranja.
Moltes dones s'han dedicat, afectades per aquest ideal i
sent-hi conscients, a desfer mites i construir les seves relacions intentant-ne
fugir, sovint sense èxit. El que és clar és que aquest encanteri dissimulat per
aparences, paraules amables i l'estabilitat desitjada, no és fàcil de
desfer.
Aquest ideal es contradiu amb el nostre món i la manera
en la que està configurat. En aquest món, i digueu-me si trobeu un altre que no
compleixi aquesta premissa, no tens espai per somnis. La realitat et demana
estar-hi connectada constantment. Els moments de desconnexió produeixen
il·lusions que no ens podem permetre. Moltes hi hem deixat les il·lusions i ens
han tornat una cadena que ens fa romandre ben enganxades al terra. I, tanmateix,
quelcom que no reconec em fa seguir cercant essent conscient d’allò que
succeirà.
Cercant-te he alçat muralles de diferents colors, construïdes
amb engrunes dels teus tus diversos i les seves particularitats. Desprenen
antigues essències, ara ràncies, i hi pengen pètals pansits amb les espines desgastades.
2 comentaris:
Ho sento...
Parla amb ell,no us farà mal i us anirà bé.
Publica un comentari a l'entrada