La importància de la nit

'Come,

Let us roam the night together

Singing.'

Langston Hughes

Vosaltres m'heu fet recordar la importància de la nit. He pogut tornar a aturar-me per observar allò que succeeix i la quietud i tranquil·litat que els carrers desprenen.

És tot tan fugaç que córrer ja no és primordial. Diferents circumstàncies m'han fet veure aquests mesos que la tornada a casa no ha de venir determinada pel rellotge. No hi ha pressa. Les obligacions de l'endemà s'interposaran de totes formes i ja tindrem la dignitat per carregar amb elles.

I no és que abans veiés la nit de diferent manera. De fet, segueixo pensant que és d'una bellesa que esgarrifa. Durant la nit el terra que trepitges s'endolceix, els carrers s'allarguen, l'aire sembla més net i el temps no té pressa. Tot i així, segueix essent esgarrifosa. Ho és, perquè és addictiva. Durant el dia tot allò que perceps per la nit ha desaparegut; s'ha extingit. Dins el dia no hi ha possibilitat. La impossibilitat del dia et limita; t'encongeix. Durant la tornada a casa, potser no has aconseguit gaire cosa més que la nit anterior. La impossibilitat del dia se't precipita.

No sóc gaire diferent de l'home que camina enganxat a la paret recitant l'alienació d'un equip de futbol que probablement només recorden els experts. De fet, compartim l'espai, de carrers i franja horària. Si acostéssim posicions, els motius segurament serien els mateixos. L'única diferència és, potser, la importància que li donem a la nit.

Durant la nit les bogeries i excentricitats succeeixen a càmera lenta; s'accentuen. Quan el dia acabi seran camuflats per gent disfressada de normalitat i sensatesa i no els podràs percebre. Darrerament, penso que el boig no és aquell enganxat a la paret recitant velles glòries, ni aquell que el mira i riu creient que encara hi ha algú que el supera en cerveses. El veritable boig, l'autèntic, és aquell que no percep aquesta bellesa de què parlàvem i s'entesta en reivindicar-se com a propietari de la realitat que el dia li proporciona.