Ja existeixen al món massa bogeries sense sentit i no semblem fets nosaltres de la mateixa pasta.
La sensatesa sempre retorna per dir-nos on som, que no tenim quinze
anys, que tot s'acaba abans de començar, que els finals feliços són un
luxe merescut per aquells que els saben aprofitar i que el món no gira
d'il·lusions.
Possiblement, l'objectiu de la nostra existència en aquest món sigui acceptar l'individualisme com a mesura preventiva; com a mètode de supervivència. Sinó, només ens queda demanar al destí que ens inclogui entre els seus favorits, que ens faci la terra més tova o que redueixi la crueltat dels seus actes.
Ara, ni tan sols tinc a disposició el temps ni la convicció com agents de canvi. No tinc res a oferir-te. Allò que jo vull ara no té espai, sentit ni validesa.
3 comentaris:
Terrible! Quan de pessimisme en poques línies! Fuuuu... >_< a veure, les coses no sempre van bé, això és evident, així és el món, però també hi ha lloc per l'esperança, per tenir il·lusions, aferrar-se a elles i intentar fer-les realitat. Hi ha coses que a voltes haurem d'acceptar que no podran ser, però n'hi ha que si no ho provem tampoc ho podrem saber. Ens hem d'aixecar tants cops com caiguem perquè en això consisteix la vida, però precisament, l'individualisme pur i dur no és bo, perquè en aquests moments en què caus sempre és bo poder tenir una mà amiga que t'ajudi a intentar alçar-te, cosa que només pots fer tu, però un bon amic sempre pot ajudar, perquè estarà allà, esperant, al teu costat, encara que hi hagi moments en que potser no el vegis, però un món purament individualista sense amistat seria un infern, jo no el vull aquest món tot i que ens el vulguin fer així, jo sense les persones que estimo no sóc res, sóc, però llavors em sento petita i ínfima, perquè quan tinc persones que valoro i estimo al meu costat és quan em sento més forta i capaç de tot. I un cau, cau moltes vegades, és molt fàcil caure's, però et pots aixecar, no és fàcil aquest pas, però ningú ha dit que sigui fàcil, però no oblidis que tens persones que t'estimen al teu costat Alba, no ho oblidis, i no volem que et quedis a terra trista i sola ni escrivint coses deprimides! >_< Ànims!
How do you know but ev'ry Bird that cuts the airy way,Is an immense world of delight, clos'd by your senses five?.
W.B.
William Blake! :)
Publica un comentari a l'entrada