dimecres, 2 de març del 2016

De (j)ungles






Qui tindrà la llibertat de ser el més just, el més net, el més digne, quan la guerra sigui a casa amb nosaltres? I quan ens canti a cau d'orella, com distingirem la nostra veu de la seva melodia a les nits d'insomni, tan confuses i tan esgotadores? I com sabrem si la seva veu no és l'eco de la nostra, pervertida pel desgast del temps i de l'esforç d'haver intentat prevenir-la? I si ve avui, sabrem destriar qui som nosaltres? Ens sabrem veure culpables o seguirem encerclant el pas del temps que ens ha dut fins aquí? I si som culpables, i si ningú no és innocent, què fem aquí? Qui som i per què continuem? Si el pas que ens ha de fer sortir de la jungla més cruenta ens ha d'introduir en una altra, i així fins l'infinit, quin és el nostre paper aquí? I el preu que hem de pagar, quin és i fins quan? I si la jungla som nosaltres mateixos, on han quedat els nostres passos?