El març ens deixa al bell mig de les tempestes, aquelles que sense pluja s'intueixen, perquè és des de dins des d'on es senten. I ens deixa tot just amb la primavera a les mans, sense saber ben bé què fer-ne, de les flors que han de venir i no ens esperen.
El març brindarà amb xampany les nostres derrotes i defectes. A tu, te n'oferirà una de copa i radiant somriuràs per haver decidit situar-te al cantó dret del seu tron, de les seves complicitats.
I creient-te invencible, un cop més, et veuràs créixer, cofoi i hipnotitzat, en la teva capacitat d'anàlisi i estratègia. Ens obviaràs i ens tornaràs a obviar, com sempre has fet. Però oblidaràs que avui el març ja se t'esgota i demà ja t'haurà abandonat.
Demà, tu amb les restes humides de la copa i el gust amarg del xampany que fou a la boca. Nosaltres, encara, amb la primavera a les mans; la primavera que ja és aquí i ja ha començat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada