El gat

-13.7.2013-

Un gat em segueix per les cantonades.
S'atura quan m'aturo
i amb els seus ulls de llum
em mira recelós.
M'apropo però em defuig
creuant la carretera.

Em seguirà empaitant,
pacient i vigilant
els meus peus que caminen
amb el pas de la nit.

És quan li estenc la mà que se’n refia
i s'apropa i m'ensuma.
Després marxa tombant la cantonada.
I en el moment precís se'm fa present
la magnitud d’aquesta solitud.