Quan la nit omple de tendresa
ombres dels carrers
i la pluja dansa
pels camins deserts,
el vers cau d’uns llavis serens.
Un barret ample i capa estesa
enfila pujades els somnis del poeta
i sabates trencades riuen alegres.
Cremor d’asfalt i un vers que escapa
Ciutat de tenebres de camises negres
Clauer de vint claus
Portes que no s’obren
Un poeta dorm
Finestres tancades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada