Per Festes vaig agafar una galipàndria d'un parell de nassos, per acabar i començar l'any de manera agònica. Algú va dir-me fa poc que això dels constipats és bo per netejar i enfortir el cos. Jo el que penso és que aquest estava tan afectat com jo, i els mocs no van arribar a ennuvolar-li l'optimisme. 

Aquesta galipàndria no em va deixar assaborir gaire el menjar per Nadal ni Reis, per traçar una línia que identifiqui el procés temporal de congestió, i vaig tornar a la 'feina' amb una veu renovada. Tan renovada que el meu accent nasal podia passar pel d'un native speaker canadenc vivint a Escòcia. 

Dècimes, espines a la gola, pèrdues de veu, atacs de tos, esternuts i aguts i greus, i ja arribem a mitjans del mes de gener. Mitjans de gener, on una servidora podia reprendre la seva vida normal i començar a fer realitat els nous propòsits d'any. 

Ai, per què vaig haver de cantar victòria tan d'hora?

Avui, els mocs del meu cervell tenien dia festiu, i com deuen fer quan se'n van de farra, es dedicaven a saltar i topar contra tot allò que es trobaven dins la meva esfera cranial. Una discussió per aquí, un examen per allà i la música reggaeton (quina manera més cruel d'assassinar el reggae) del passatger generós del meu costat. Sí, el passatger generós. Ningú no se n'adona de les desgràcies que deu haver ocasionat aquest passatger, avui?  

Per una banda teníem un noi-home que duia una arma electrònica, és a dir, un mòbil. Aquest subjecte va decidir tenir la deferència de compartir el seu bé preuat i únic amb la resta del vagó del metro. Com més augmentava el volum de la seva arma electrònica, més era la grandiositat de la seva generositat. 

Per l'altra, i en el mateix vagó, estava jo intentant llegir Tolkien en versió original. Els primers intents de lectura estaven plens d'elfs congestionats i Melkor era un ésser verd mocós que amenaçava modificar la fisonomia de la Terra Mitjana. En el segon intent, el passatger generós ja havia iniciat la seva intrusió amb melodies inclassificables. I l'obra començava ja a perdre credibilitat, trobant-me n'Elrond i na Galadriel, elfs respectables, perrejant entre els boscos verds. Els intents han seguit l'escala numèrica, i entre mandarines i professores criticant alumnes, i un home amb cara de buldog sense pèl inspeccionant-me visualment dins de l'ascensor, el meu viatge finalitza. 

De nit entrada, la veu d'en Miquel Calçada ha fet tornar l'harmonia al meu dia. Els mocs reposen ara on no puc sentir-los i ja he pràcticament oblidat que un atac de tos s'aproxima.