Ahir, enfilava el camí cap a casa després d’un vespre poètico-filosòfic, d’aquells que resolen misteris intrigants i et fan capaç de conquerir qualsevol fita. Era la franja horària on el dia es consumeix. I plovia de manera fina i freda. 

La pluja és per mi una companyia agradable en aquesta franja horària. És l’únic moment quan les molèsties de la civilització reposen, i tot recomença. Som jo i la pluja, i el vent si s’escau, mestresses exclusives dels camins.

I és l’instant quan crec ser en els vells inicis d’aquest poble de masies i mar i muntanyes. La pluja em desfà els vestits i em suavitza. I alliberant l’asfalt, pren camí cap el mar baixant per la riera.