dissabte, 19 de juliol del 2008

Para que seas

No tinc costum d'escriure en castellà. Però demà la meva àvia fa 70 anys. Vaig decidir fer-lo en la llengua que ella entén. Aquest sonet serà un dels seus regals d'aniversari. La vida s'ha de viure, s'ha d'existir però també s'ha d'ésser.

Para que SEAS


Si de mí la pena pudiera alejar

en alguna jaula la encerraría

y con mil cerrojos la cubriría

por cada rincón para así olvidar.


Si la tristeza pudiera distanciar

en mil cajones yo la guardaría

y las llaves al mar arrojaría

para así mis penas poder ahogar.


Solamente debo tener intención

si por no encontrar una jaula o un cajón

en mi corazón podría llevarla.


Mas si la pena allí se hubiera anclado

así convirtiéndome en una jaula

me hallaría como cuervo atrapado.


dijous, 17 de juliol del 2008

del dia 15, un any de bloc

El dia 15 de juliol va fer un any que vaig crear aquest bloc. Què ràpid que ha passat el temps! I quantes coses han passat, eh? Només espero que pel pròxim any hi hagin més o les mateixes publicacions i que algú em llegeixi! ^^


Por


A obrir els llavis Por,

que només d’escriure paraules

ja mai mots articulin.

A obrir els ulls Por,

que la manca de mots em faci

només d’imatges viure.

Por, a que la veu creï de l’escrit

un Monstre.

Por, a que el so tremoli

distorsionant la paraula impresa.

Por, a que el neguit m’empresoni

dins la frondosa vall verda.

Por, a ésser paret;

temor a alçar la vista,

a esmentar, dirigir el meu so.

Por, a que la vida

esdevingui la mort.