L'escriptora és la màxima clandestina, reculant per les nits, amagant-se en les ombres d'una pell superficialment pròpia. L'amenaça de la clandestina és allò que la persegueix i l'obliga a refugiar-se per seguir alçant-se.
I l'amenaça de l'escriptora? Ella mateixa, la clandestina, qui escriu per no trobar-se emmirallada i acaba escrivint-se entre línies. I qui no escriu per no trobar-se escrivint-se emmirallada i acaba la nit en un espai clandestí on escriptors diuen llegir poesia que escrivien. Jo dic que hi tornaré, com avui he tornat a escriure.
