Fa tant de temps

Fa tant de temps

Fa tant de temps que no escric que la mà se m'ha adormit. De la ploma res no sorgeix i minut a minut el paper es consumeix. Una teranyina envolta els meus ulls, que observen perplexes el full en blanc. Estic a vessar de sentiments i pensaments que necessiten ser expressats. Després d'oracions sense sentit, recentment guixades, el full en blanc esdevé un quadre amb pinzellades en totes direccions sense cap camí a seguir.

Sóc només titella del meu bolígraf. És ell qui traça els meus passos i qui m'obliga a endarrerir, a desfer el camí. És ell qui em lliura de les preocupacions, qui em resol problemes i m'aclareix misteris, mentre em transporta per carreteres infinites, per milions de paisatges i vides. Però és ell que aturant-se m'escurça l'existència, m'allarga el neguit i la impaciència. Em deixa sola amb els meus pensaments, m'enfronta als meus sentiments, em presenta les meves pors i em serveix en safata a la ment en blanc.

En una facultat qualsevol...

En una facultat qualsevol

Un dia qualsevol entraràs a l’aula i a la cadira t’asseuràs, en un mes qualsevol d’un any qualsevol. I estarà plena, amb el professor corresponent assegut. I la pissarra serà al seu lloc i els guixos ben col·locats esperaran impacients.

A l’hora assignada l’estoig obriràs. Un bolígraf qualsevol damunt la taula deixaràs. Atentament al professor escoltaràs, ignorant la remor de fora l’aula. Per inèrcia, t’adreçaràs a agafar el bolígraf però no hi serà. Ni els llapis. Ni tan sols l’estoig que estratègicament havies col·locat. Descobriràs que la carpeta típica de la universitat també ha fugit.

Resta, però, un llibre qualsevol que encara la remor no ha pogut endur-se. L’agafaràs. L’obriràs per una pàgina qualsevol estrenyent les mans ben fort, anul·lant les seves intencions de fugida.

Malgrat l’esforç, una a una s’alçaran des del bell fons blanc groguenc i rugós. Una a una de l’A a la Z, formant paraules, oracions, interrogacions, admiracions i tot tipus d’enumeracions i ordres, en un idioma qualsevol. Prendran les il·lustracions com a banderes i marxaran bramant per la porta de l’aula.

I restaràs impassible aguantant encara un llibre que va ser. Estarà en blanc, inservible. La remor creixerà en aquella facultat qualsevol, un dia, un mes d’un any qualsevol i Tu estaràs sol/a en aquell espai que durant un temps fou una aula qualsevol.