Decisions (cor)preses

Vaig cometre l'error imperdonable d'enamorar-me de les paraules antigues que avui desperten els teus gestos. Ara, cada cop que les llegeixo et veig; mans sobre pàgines i llàgrimes per les finestres. 

 

Però vaig decidir no dir res, no fer res. I seguir asseguda cercant-te entre paraules el somriure. Per observar-lo. 

Vaig cometre l'error imperdonable de caure dins el clot del teu somriure. I, de llavors ençà, hi visc i hi escric. Per conservar-lo, per protegir-lo, per mantenir-lo.

Hi ha contes que mai no acaben

Hi ha contes que mai no acaben. 

Com podem conviure amb el monòton ritme de les pàgines que es repeteixen i repeteixen, algunes en blanc i, d'altres, tacades de fiblades negres?

Malson

M'he despertat sobre el meu pit.

No puc moure'm, no puc respirar.

Em miro els ulls i somric.

De les dues, qui sóc?

Anit

No puc dormir.
La nit estira dels deliris negres
d'un somni teu
que em pentinava.

(no tinc parpelles)

No puc escriure.
Les meves mans somien la foscor 
dels teus cabells
que et dibuixaven.

(ni identitat)