La importància de la nit

'Come,

Let us roam the night together

Singing.'

Langston Hughes

Vosaltres m'heu fet recordar la importància de la nit. He pogut tornar a aturar-me per observar allò que succeeix i la quietud i tranquil·litat que els carrers desprenen.

És tot tan fugaç que córrer ja no és primordial. Diferents circumstàncies m'han fet veure aquests mesos que la tornada a casa no ha de venir determinada pel rellotge. No hi ha pressa. Les obligacions de l'endemà s'interposaran de totes formes i ja tindrem la dignitat per carregar amb elles.

I no és que abans veiés la nit de diferent manera. De fet, segueixo pensant que és d'una bellesa que esgarrifa. Durant la nit el terra que trepitges s'endolceix, els carrers s'allarguen, l'aire sembla més net i el temps no té pressa. Tot i així, segueix essent esgarrifosa. Ho és, perquè és addictiva. Durant el dia tot allò que perceps per la nit ha desaparegut; s'ha extingit. Dins el dia no hi ha possibilitat. La impossibilitat del dia et limita; t'encongeix. Durant la tornada a casa, potser no has aconseguit gaire cosa més que la nit anterior. La impossibilitat del dia se't precipita.

No sóc gaire diferent de l'home que camina enganxat a la paret recitant l'alienació d'un equip de futbol que probablement només recorden els experts. De fet, compartim l'espai, de carrers i franja horària. Si acostéssim posicions, els motius segurament serien els mateixos. L'única diferència és, potser, la importància que li donem a la nit.

Durant la nit les bogeries i excentricitats succeeixen a càmera lenta; s'accentuen. Quan el dia acabi seran camuflats per gent disfressada de normalitat i sensatesa i no els podràs percebre. Darrerament, penso que el boig no és aquell enganxat a la paret recitant velles glòries, ni aquell que el mira i riu creient que encara hi ha algú que el supera en cerveses. El veritable boig, l'autèntic, és aquell que no percep aquesta bellesa de què parlàvem i s'entesta en reivindicar-se com a propietari de la realitat que el dia li proporciona.    

Petita reflexió de matinada

Ja existeixen al món massa bogeries sense sentit i no semblem fets nosaltres de la mateixa pasta. 

La sensatesa sempre retorna per dir-nos on som, que no tenim quinze anys, que tot s'acaba abans de començar, que els finals feliços són un luxe merescut per aquells que els saben aprofitar i que el món no gira d'il·lusions.

Possiblement, l'objectiu de la nostra existència en aquest món sigui acceptar l'individualisme com a mesura preventiva; com a mètode de supervivència. Sinó, només ens queda demanar al destí que ens inclogui entre els seus favorits,  que ens faci la terra més tova o que redueixi la crueltat dels seus actes.

Ara, ni tan sols tinc a disposició el temps ni la convicció com agents de canvi. No tinc res a oferir-te. Allò que jo vull ara no té espai, sentit ni validesa. 

the Dawn

Do you dance, Minnaloushe, do you dance?

W.B. Yeats

'My dearest Minnaloushe*' said the Moon

'will you dance with me tonight

until the Dawn do us part?'

'I will my Moon' claimed Minnaloushe

'I will dance with you tonight

until the Death do us part.'

-Before the poet's eyes they danced until the Dawn shone out-

And once again the night would came

for the Moon to show her brightness:

'Where are you young Minnaloushe?

Where are your shining eyes?

Will they be with me tonight

before the Dawn comes out?'

Near the furthest mountain

the Dawn is still hiding;

She shows her grin and gladly hears

the crying of the Moon

behind the black cat's tomb.

---------------------------------------------------------------------------------------

* Minnaloushe: nom atribuït a un gat negre. Veure el poema 'the Cat and the Moon' de W. B. Yeats

Ideal romàntic

SWEETHEART, do not love too long:

I loved long and long,
And grew to be out of fashion
Like an old song.

-W.B. Yeats-

Totes estem lligades a l'ideal romàntic en major o menor mesura. Aquell que fa que aspirem a quelcom similar a la dolçor, els confetis roses i les pomes caramel·litzades, i un home que, en alguns casos,  ens els serveixi en safata sense res a canvi. Ens hi exposen des del bell inici. Passant per indústries cinematogràfiques, on Disney n'és l'exponent màxim, fins a nines que ho tenen tot materialment parlant i no els hi manca, només faltaria, l'altra media naranja.  

Moltes dones s'han dedicat, afectades per aquest ideal i sent-hi conscients, a desfer mites i construir les seves relacions intentant-ne fugir, sovint sense èxit. El que és clar és que aquest encanteri dissimulat per aparences,  paraules amables i l'estabilitat desitjada, no és fàcil de desfer.  

Aquest ideal es contradiu amb el nostre món i la manera en la que està configurat. En aquest món, i digueu-me si trobeu un altre que no compleixi aquesta premissa, no tens espai per somnis. La realitat et demana estar-hi connectada constantment. Els moments de desconnexió produeixen il·lusions que no ens podem permetre. Moltes hi hem deixat les il·lusions i ens han tornat una cadena que ens fa romandre ben enganxades al terra. I, tanmateix, quelcom que no reconec em fa seguir cercant essent conscient d’allò que succeirà. 

Cercant-te he alçat muralles de diferents colors, construïdes amb engrunes dels teus tus diversos i les seves particularitats. Desprenen antigues essències, ara ràncies, i hi pengen pètals pansits amb les espines desgastades.