Fa tot just dos dies, vaig assabentar-me que volen edificar el solar de davant de casa meva; un espai verd regentat per un arbre centenari. Tot i especificar que l'arbre no s'hi veurà afectat perquè és prohibit talar-lo si és centenari, aquest no apareix als plànols . I que amb motiu de no talar-lo, el traslladin a un altre espai, és una de les opcions que podrien contemplar-se. Encara que l'arbre es conservés en el seu estat actual, la llar d'infants que pretén construir-se, negaria la resta de paisatge verd que ara tenim i ocasionaria diferents tipus de contaminació i altres subtileses que els veïns no hauríem d'haver de suportar. 

Aquest arbre diuen que té prop de dos cents anys. Ho desconec, realment, i per mi sempre ha estat quelcom de valor incalculable. He crescut mirant aquest arbre cada matí abans d'anar a l'escola. D'adolescent fins arribar a l'edat que ara tinc, en les nits d'insomni i angoixes aquest arbre i els núvols que es veuen per la finestra, han fet que pugui dormir. Els dies de pluja, oblido que visc en una ciutat d'embussos i és aquest l'espai que em remunta al barri antic d'horts i poble. El poble de Badalona cada cop ho és menys.

Fa uns anys aquest solar era una mena de parc on els nens anàvem a jugar a bàsquet i a passejar. Uns brètols van usar l'arbre de gronxador i van cremar-lo. Es podia contemplar una escena apocalíptica des dels balcons: un arbre amagant-se entre flames. Totalment destruït, van mirar de talar-lo i treure-hi les arrels. Jo era llavors una nena i em va esgarrifar veure com el foc consumia quelcom que se'n desprenia tanta vida. Va ser en aquell moment quan va descobrir-se l'antiguitat de l'arbre. I va ser en aquell moment quan vaig adonar-me d'allò que havíem perdut. 

Però la natura s'expressa sovint de formes insospitades. Va succeir un fet meravellós: d'aquell tros de tronc pràcticament soterrat cap a les seves arrels, van començar a sortir ramificacions. Jo quasi podia veure la metamorfosi completa des del balcó: de les cendres va tornar a néixer l'arbre.

Si això fos Sligeach o propietat d'un Tuckahoe, l'arbre seria un santuari. La natura té maneres de rebel·lar-se però no cal que la portem al límit. Cal ser com els veïns de fa trenta anys: movent roques per mantenir els espais verds pels seus fills. Gràcies a ells, a Badalona es va evitar una urbanització. Gràcies a ells, encara ens queden arbres. 

Cal prendre consciència de qui som i allò que som capaços de fer per conservar el nostre entorn. Nosaltres tenim el poder per poder canviar el transcurs del procés. Revertim-lo. I via fora, que tot està per fer i tot és possible.

Tinc vint-i-sis anys i en tenia onze o dotze anys quan vaig començar a escriure. Era un diari, quan ja no s’estilaven ni duien forrellat. O potser en tenia tretze. No ho recordo. Les primeres oracions van ser ‘escriuré en català’ i ‘no posaré < estimat diari >’ tot raonant-les, com si fer-ho de manera natural no fos justificable.

Allò va ser breu. I per raons que desconec, però puc intuir, no vaig tornar a escriure fins els quinze anys. O potser en tenia setze. Va ser un relat, això sí. Ben mirat, el meu primer relat va ser als dinou, per un concurs, i allò dels setze no crec saber pas amb certesa què era. Sí, vaig dir-li a la professora de català que jo era incapaç d’escriure més de mitja pàgina a l’examen. I de deures va enviar-me sis planes lliures per omplir. I vaig escriure sobre els carrers en direcció al mar i paraules en roig a les parets. Mai no me les va tornar corregides.

No, no és cert. Tot va començar molt abans. Tenia catorze anys i hi havia un comiat a l’escola. I la professora de castellà ens va enviar de deures una redacció de temàtica lliure. Vaig escriure sobre paraules en blanc a les pissarres i el mar en direcció als carrers. Estic repetint-me.

També dibuixava. I el meu primer dibuix va ser als vuit anys, d’una noia que escrivia memòries en un parc on bombers cremaven aquelles fragàncies que et traslladen d’habitació en habitació, fins la de ma àvia teixint el jersei groc que ara duc, de quan ma mare tenia vint anys, o vint-i-sis.