dilluns, 1 d’octubre del 2012

La importància de la nit (III)



‘Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.’

J.V. Foix





La nit de tardor és una inèrcia al repòs. Una obligatorietat imposada per l’endemà dins una casa freda, buida de complicacions i on l’únic so que sembla sentir-se és el d’un mosquit que transgredeix les normes estacionals. 

Els carrers són encara més deserts, de persones i intencions. I també ho és el mar i ho són els bars, així com tot allò que fugi de la transició forçada entre aquesta nit i el dia que es precipita, inevitable. 

M’agradaria deixar el llapis en un racó i baixar fins el centre passejant, amb els gats fugint-me per les cantonades. Potser així, descobreixi un carrer nou, que es construeix de nit i es dilueix a trenc d’alba. Potser així, pugui comprovar com la foscor ha transformat les onades del mar i siguin, per mi, irreconeixibles.  

Em pregunto si saps com és el mar a aquestes hores de la nit. Si notes la sal intacta en la brisa que arriba fins la Rambla. Em pregunto si les nostres converses romandran encara, ara que l’estiu dorm i les terrasses es recullen. 

A tu, t’escau aquest tipus de nit; de màniga llarga i vent que refresca. Mentre tu reposes, els núvols escullen vestuari i s’engalanen. A l’endemà, et rebran grisencs i, potser, la pluja s’endurà la resta de nit que encara posseeixes. 

2 comentaris:

Dani Xavier ha dit...

Dir-li bonic, és massa poc. A vegades, i afortunadament, l'espai nocturn és una rutina en la qual trobem, o retrobem, el paisatge quotidià passat per un sedàs magnific en què s'hi barregen olors i sons imperceptibles als sentits del dia il·luminat que no ens pot deixar indiferents. Gràcies per regalar-nos les teves paraules ;)

Alba ha dit...

Gràcies per llegir el bloc Dani! (i per comentar!)